Disciplina i càstig no és el mateix

Una vegada vaig conéixer a un alumne, Vicent, el qual acostumava a perdre els nervis, pegava a altres xiquets, trencava llibres seus i dels altres, i faltava al respecte contínuament a professors i companys. El mestre ja no podia més, pensava que ho havia intentat tot: el feia copiar cent vegades “em portaré bé en classe”, l’enviava al despatx del director, el castigava fora de la classe. Vicent passava quasi més temps castigat al corredor que en classe. La conducta de Vicent no canviava. Quan el feien copiar s’enfadava més, al despatx del director es portava bé però després en classe tornava a comportar-se com abans, el mètode del càstig no funcionava, no era eficaç.

De vegades els càstigs funcionen perquè el xiquet posa fi al comportament però sempre temporalment, dura l’efecte mentre recorda el càstig. L’educació i la paternitat s’haurien de considerar a llarg termini i no buscant solucions ràpides per a moments determinats. Què aprèn el nostre alumne o fill amb el càstig? Ressentiment, sentiments de revenja i sobretot a reduir la seva autoestima pensant: “sóc una mala persona”.

Perque un xiquet faça millor les coses en un futur, hem de fer primer que es senta pitjor?

El mestre de Vicent, desesperat amb el comportament que presentava, va decidir canviar de sistema i provar coses noves. Va fer que Vicent es quedara una estona a parlar amb ell i asseguts, tots dos en les cadires xicotetes dels alumnes, va preguntar a Vicent quina cosa el feia comportar-se així. Vicent no va saber respondre. El mestre li va dir: De vegades jo també estic nerviós i m’enfade. De vegades note molta ràbia i calor que puja pel cos i tinc ganes de cridar. Saps que faig? Pense en una altra cosa o pare el que estic fent i em tranquil·litze. Tu podries provar el mateix, quan tingues ganes de pegar o trencar coses, quan estigues nerviós, respira i demana eixir un moment de l’aula per a tranquilitzar-te i després tornes.

Segur que penseu, vaja solució, ara Vicent eixirà sempre que vulga de classe i no farà res.

Doncs bé, Vicent va fer cas al professor i sí, es cert, va començar a eixir de classe quan considerava que estava nerviós i algunes vegades més. Però penseu, quina diferència hi ha respecte a quan era el mestre el que el castigava enfadat al corredor? L’única diferència és que ara eixia al corredor abans de pegar o trencar coses. Eixia i tornava a entrar amb una actitud més tranquil·la. Curiosament estava menys temps al corredor que quan el mestre el castigava. Les eixides al corredor aquesta vegada eren educatives perquè en compte de crear ressentiment i revenja el tranquil·litzaven, va aprendre a relaxar-se, a desconnectar, a entrar i començar de nou. Va aprendre una cosa molt important per a la vida, que de vegades hi ha que parar, pensar, i tornar a començar. Açò és disciplina, una forma d’educar que es basa en la dignitat i el respecte, que implica al xiquet i permet que ell mateix aprenga a regular el seu comportament ensenyant-li tècniques que després seran valuoses per a la seva vida futura.

Vicent ara és mestre i pare d’un xiquet de tres anys. Intenta aplicar en la feina i amb la seva família allò que el seu mestre li va mostrar un dia: respecte, confiança, i disciplina.

Anna Sapena Gomar, psicòloga.

S.P.E. A-11. MARINA ALTA. Telf: 96.578.38.33. Fax: 96.642.42.12. Correu-e: 03403002@ edu.gva.es

Share on Facebook0Tweet about this on TwitterShare on Google+0Email this to someoneSi ho trobes interessant, comparteix!

Aula Familiar

Aula Familiar és un equip format per professionals especialistes en Psicologia, Pedagogia i Audició i Llenguatge.