Un dels problemes més rellevants que es troba el mestre i que centra la major part del seu treball són els problemes de comportament. Aquestes conductes dificulten el procés d’ensenyament-aprenentatge i infringixen les normes més elementals de convivència en l’aula i en el centre educatiu.
Per problemes de conducta entenem tot aquell comportament que l’alumne realitza cap a ell mateix o cap als altres (persones/coses) que resulte lesiu o disruptiu en el context on es produeix.
El control d’aquestes conductes suposa un difícil repte per al docent, ja que a banda d’atendre la faceta instruccional ha d’atendre també a procurar correctes hàbits educatius. En aquest sentit, es fa necessari prestar la máxima atenció i donar-li la major importància possible a aconseguir uns comportaments o habilitats conductuals possibilitants de l’aprenentatge i de la convivència escolar.
Quan es detecta un problema de conducta al centre, ha d’intervindre el psicopedagog que, conjuntament amb el tutor, realitzarà una primera anàlisi de la situació. Després es donarà part de la situació a la CCP i conjuntament es prendran les mesures adequades.
L’esquema a seguir en tota avaluació del comportament és el següent:
1. Observació de les conductes.
* Situacions i condicions naturals
* Situacions dissenyades.
2. Registre de les conductes.
- Anecdòtic
- Estructurat
- De freqüència
- De línia base
- Altres
3. Recollida i anàlisi de dades.
4. Anàlisi funcional de la conducta.
- Descripció, tassa i circumstàncies
- Antecedents, conseqüents i finalitats
- Gènesi i intents de control
- Cognicions: atribucions i expectatives
5. Elaboració de hipòtesis explicatives.
A continuació, explique cada pas a realitzar:
1. OBSERVACIÓ DE LES CONDUCTES: Podem observar la conducta en situacions i condicions naturals, és a dir, en l’aula, en el pati, en el menjador; o bé podem dissenyar una situació perquè aparega la conducta a observar.
2. REGISTRE DE LES CONDUCTES: Una vegada observada la conducta, la registrarem. I per això podem utilitzar diversos formats de registres de conducta, sent els més utilitzats els de freqüència (ens indica moltes vegades apareix una conducta durant el dia o la setmana), i l’anecdòtic (ens diu què és el que passa perquè aparega eixa conducta). També podem utilitzar alguns qüestionaris.
3. RECOLLIDA I ANÀLISI DE DADES: Tota aquesta informació ens la proporcionen tant els professionals que treballen amb l’alumne com la nostra pròpia observació. També mantindrem reunions amb la família, revisarem l’historial de l’alumne i el RRI (drets i deures dels alumnes).
4. ANÀLISI FUNCIONAL DE LA CONDUCTA: Analitzarem la descripció de la conducta, la freqüència i les circumstàncies en què apareix. També quins són els antecedents, conseqüents i la finalitat d’aquesta. Tot per buscar quin és el seu origen i establir el control.
5. ELABORACIÓ DE HIPÒTESI EXPLICATIVA: Amb tota aquesta informació elaborarem una possible teoria explicativa sobre per què i quan es dóna eixa conducta, i a partir d’ella podem elaborar l’estratègia d’intervenció més adequada.
6. COMPROVACIÓ DE HIPÒTESI O ELABORACIÓ DE NOVA: Comprovarem que la hipòtesi formulada és la correcta perquè les estratègies que estem utilitzant estan funcionant (tècniques), i si no és el cas elaborarem una nova hipòtesi i estratègia d’actuació. En aquest punt també elaborarem pautes d’actuació a nivell de classe o centre i per a la família.
En la modificació de conducta existeixen un gran nombre de tècniques de modificació de conducta:
* Reforç positiu
Es tracta de reforçar una conducta que desitgem establir de tal mode que l’aparició de la resposta, per part de l’alumne, siga contingent a unes conseqüències agradables per a ell. Això farà més forta la relació entre la resposta i les seues conseqüències, aumentant la freqüència d’aparició de la resposta.
Els reforçadors poden ser materials o socials.
* Imitació
L’aprenentatge vicari o imitació és una tècnica per adquirir noves conductes. Els comportaments socials s’aprenen observant a l’igual que ho fan les tasques instruccionals. Existeix una àmplia variabilitat en l’aplicació d’aquesta tècnica segons el model, el premi, la repetició… S’ha de buscar el model idoni perquè l’alumne imite una conducta i s’han de considerar algunes característiques:
+ el model cal que tinga prestigi per l’alumne
+ el model ha de ser senzill per el xiquet
+ s’han de premiar les conductes que realitza el model i també les que imita l’alumne
+ convé utilitzar més d’un model
+ la participació de l’alumne en el procés d’imitació ha de ser activa
+ totes aquestes activitats han de ser reforçades
Poden ser models imitatius els companys de classe, germans o personatges imaginaris.
* Moldejament
Consisteix en reforçar sistemàticament cada xicotet pas o aproximació a la conducta terminal. Per aplicar aquesta técnica s’han de detallar els passos de la conducta objectiu a aconseguir per anar reforçant cada aproximació a aquesta.
Una vegada obtinguda la conducta meta, es disminuiran els reforços als xicotets pasos obtinguts i passarà a un reforçament intermitent de la conducta total i definitiva.
* Contractes de conducta
S’utilitza per el desenvolupament i/o disminució de determinades conductes. Es tracta d’un acord escrit entre les parts afectades (pare-fills, mestre- alumne, etc.). El contracte s’ha d’establir al voltant d’una negociació prèvia de manera que allò expressat siga fidel a l’acord negociat.
* Economia de fitxes
Consisteix en establir un sistema de reforç mitjançant l’utilització d’unes xicotetes fitxes o targetes per premiar les conductes que es volen establir. Realitzant les conductes que s’estableixen prèviament els alumnes són recompensats amb fitxes que posteriorment són intercanviades per reforçadors materials i/o socials.
Una vegada la conducta ja estiga adquirida es reforçarà de manera intermitent.
* Ignorar la conducta inadequada
No s’ha de prestar atenció a les conductes inadequades que interfereixen en l’aprenentatge o l’ensenyança, a no ser que puguen causar dany físic a un company.
* Càstig
Consisteix en aplicar al subjecte una estimulació aversiva o desagradable com a conseqüència d’haver realitzat una conducta no desitjada i que es vol eliminar. L’aplicació ha de ser immediata al fet de la conducta no desitjada, i ha de ser proporcionada a la naturalesa de la infracció.
* Extinció
Es tracta de no reforçar la conducta que volem eliminar. S’ha d’ignorar la conducta anòmala però a la vegada s’ha de reforçar la conducta contraria
* Aïllament
Separar al xiquet del context on està ocorrent la conducta anòmala.
També rep el nom de temps fora.
El nou context on es retire a l’alumne durant un temps aproximat de cinc minuts o fins que la conducta acabe, ha de ser un lloc on no puga obtindre cap gratificació o reforç.
* Control estimular
Es basa en la restricció dels estímuls provocadors de conductes-problemes i també en l’instauració de estímuls que favoreixen el augment d’una conducta que es vol incrementar.
* Autocontrol
Ensenyar a l’alumne a observar el seu propi comportament i així implicar-lo en la modificació de conducta.
* Reforçament/proposta de conducta alternativa
Es tracta de donar una conducta alternativa per evitar que aparega la conducta-problema, com una anticipació a aquella.
* Sobrecorrecció
Que l’alumne corregeixca el mal que ha fet.
* Sacietat
Provoquem la conducta a eliminar moltes vegades fins que l’alumne es canse de realitzar-la.
Catalina Cardona Ferrer, pedagoga
S.P.E. A-11. MARINA ALTA. Telf: 96.578.38.33. Fax: 96.642.42.12. Correu-e: 03403002@ edu.gva.es
El S.P.E és un Servei Psicopedagògic Escolar format per professionals especialistes en Psicologia, Pedagogia i Audició i Llenguatge, que depén de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana. A Dénia, l’equip està format per psicòlegs i pedagogs i especialistes en audició i llenguatge que atenen els centres educatius de la comarca de la Marina Alta.