Sempre diguem que “estem afònics” quan presentem una disfonia. Però utilitzem aquest terme perquè no coneguem la diferència entre les dos afectacions de la parla.
Doncs, d’una banda, l’afonia és l’absència total de fonació, o d’emissió de la veu.
D’un altra banda, la disfonia és una alteració de la veu en qualsevol de les seues qualitats (intensitat, to, timbre) causada per una combinació de factors anatòmics i funcionals impossibles de separar.
Són freqüents en l’edad escolar i afecten des dels 5 anys fins a la pubertat.
Atenent a la seua etiologia trobem diferents tipus de disfonies:
Què podem fer per evitar les disfonies, dins de les nostres possibilitats?
Fugir dels ambients sorollosos evitarà que augentem el to de veu i així lesionar-nos les cordes vocals. També haurem d’evitar espais secs i carregats de fum.
Realitzar hàbits d’higiene bucal per mantenir en perfectes condicions l’aparell bucofonador, com per exèmple neteja de nas abans d’anar a dormir i en alçar-se, penseu que poden quedar residus que ens poden impedir respirar bé; i gàrgares amb aigua, a banda hem d’intentar que la gola no se’ns reseque així que al llarg del dia donarem xicotets glops d’aigua per humidificar la laringe.
Agafar l’aire pel nas és molt important, ja que existeix una cortina de pelets què filtra l’aire i evita que entren micròbis a la gola. I sempre agafar-los de diafragma, unflant la panxa i obrint les costelles, no unflem el pit, pugem els muscles, ni tensem cap altra part del cos, i tirem l’aire per la boca.
Relaxar la zona del coll, realitzant exercicis com ara girar el cap cap a la dreta mentre tirem l’aire i buidem els pulmons, i en tornar a la posició inicial agafem aire. Després cap a l’esquerra, cap amunt i cap avall, i desprès doblegant el coll intentant que l’orella toque el muscle, cap als dos costats també.
Relaxar tot el cos, per parts, des dels ulls fins els dits dels peus, tensar i distensar 3 voltes cada part per relaxar cada múscul del nostre cos, què si està tens dificultarà l’eixida fluïda de l’aire i per tant la nostra fonació.
Pràxies labials i linguals, per agilitzar la zona i emetre millor el so.
Algunes de les pràxies que podem realitzar són de llavis: donar besos, somriure, amagar les dents com els iaios desdentats, vibrar els llavis, fer la moto, posar llavis de peixet, fer pets, … I de llengua: pujar-la i baixar-la, dur-la a la dreta i a l’esquerra, fer un caramelet amb la llengua contra la galta, rascar el paladar amb la llengua, ens netegem les dents amb la llengua, fem el trot del cavall amb la llengua, …
El buf també és molt important perquè amb ell treballem per l’augment de capacitat pulmonar i d’aquesta manera no hem d’interrompre el nostre discurs tantes vegades per agafar aire. El podem treballar amb:
La direccionalitat: Bufant un ciri a diferents distàncies i altures, bufant muntonets de paperets per escampar-los, bufar amb una palleta, … Però sempre ha de bufar un que li diguem nosaltres i no la resta, per treballar la direccionalitat.
La intensitat: Col·locant una filera d’objectes amb distintes messures de pés per bufar–los amb distintes intensitats per a moure’ls del lloc. Podem apropar-li’ls o allunyar-li’ls per a treballar distints tipus d’intensitat.
La capacitat: Aguantant un paperet en la paret sols amb el bufit, cada dia intentarà aguantar durant més temps (aguantar-lo amb els dits i soltar-lo quan es quede amb el buf).
Ressonància bucal: La boca és una cavitat on ha de ressonar la nostra veu. És una cova on el so es sent més intensificat. Cantem amb la boca tancada, recolzem la punta de la llengua darrere de les dents superiors i amb la boca tancada tararegem una cansó en aquesta posició.
Repòs bucal: Després de realitzar alguna activitat forçosa, com per exemple algun esport, en arribar a casa hem de fer uns 10 minuts de repòs bucal, és a dir , permanèixer callats i amb el coll relaxat, sense tensions.
Vocalitzar correctament cada vegada que parlem, perquè d’aquesta manera la nostra cavitat bucal farà de resonadora, de cova, i el so arribarà més lluny sense fer tant d’esforç per la nostra part.
Cal recordar que sempre hem de tenir una postura correcta per a no impedir l’eixida de l’aire i tindre el nas despejat i la laringe humida (no reseca), per això dur sempre una botelleta d’aigua, a banda que és bona, evitarem lesions a les cordes vocals si donem glops menuts a sovint.
Esperem que totes aquestes orientacions servisquen a xiquets/es i adults/es disfònics per millorar la qualitat de la seua veu, i per a previndre possibles disfonies a la resta.
Blanca Ribera Miquel, logopeda
S.P.E. A-11. MARINA ALTA. Telf: 96.578.38.33. Fax: 96.642.42.12. Correu-e: 03403002@ edu.gva.es
El S.P.E és un Servei Psicopedagògic Escolar format per professionals especialistes en Psicologia, Pedagogia i Audició i Llenguatge, que depén de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana. A Dénia, l’equip està format per psicòlegs i pedagogs i especialistes en audició i llenguatge que atenen els centres educatius de la comarca de la Marina Alta.